Història Cronològica de la Comarca del Ripollès

La comarca del Ripollès, situada a la província de Girona (Catalunya, Espanya), als valls dels rius Ter, Freser i Camprodon, és considerada la "cunya de Catalunya" pel seu paper clau en la formació de la identitat catalana durant l'Alt Imperi Mitjà. La seva història es remunta al Paleolític i es caracteritza per una evolució marcada per repoblacions, fundacions monàstiques, conflictes feudals, industrialització tèxtil i metal·lúrgica, i un auge turístic recent. A continuació, es presenta una síntesi cronològica organitzada per períodes clau, destacant esdeveniments principals, figures històriques i desenvolupaments socioeconòmics.Prehistòria i Època Antiga (Paleolític Inferior fins al Segle VIII)

• Paleolític Inferior (més de 150.000 anys enrere): Evidències d'assentaments humans amb instruments de pedra, agulles de banya i gravats rupestres en jaciments com el pic de Fustanyà i Palou, confirmant una ocupació primerenca en un territori muntanyós i boscós.
• Època Antiga i Altmedieval: Els territoris del Ripollès formen part dispersa de pagi (districtes) als comtats de Cerdanya, Osona i Besalú. Al segle VIII, incursions musulmanes travessen la zona durant expansions cap a terres franques, en el context carolingi sota figures com Lluís I el Pietós (781-814).

Segle IX: Repoblació i Fundació de la Identitat Catalana

• 879-888: Guifré el Pilós, comte d'Urgell, Cerdanya, Girona i Barcelona, inicia la repoblació del Ripollès després d'una encomanda de Carles el Calb i Lluís el Balb. Funda el monestir de Santa Maria de Ripoll (880), focus cultural que atrau erudits europeus, i el de Sant Joan de les Abadesses (885), primer monestir femení de Catalunya, confiat a la seva filla Emma per consolidar el poder cristià a la frontera amb Al-Àndalus. Aquests cenobis impulsen la reorganització territorial i cultural.
• 897: Mort de Guifré, la tomba del qual es conserva a Ripoll, simbolitzant l'origen dinàstic català.

Segle X: Auge Femení i Creació del Comtat

• 897-942: Emma de Barcelona, filla de Guifré, es converteix en la primera abadessa de Sant Joan de les Abadesses (des del 898). Administra justícia, impostos i expandeix dominis feudals, creant parròquies i pobles. La seva gestió autònoma desafia el patriarcat medieval, succeïda per abadesses com Adelaida, Ranlo, Fredeburga i Ingilberga fins al 1017.
• 988: Creació del comtat autònom del Ripollès, adjudicat a Oliba (futur bisbe i abat), annexat posteriorment a Besalú. Fundació del monestir de Sant Pere de Camprodon pel comte Guifré de Besalú, que passa a dependre de Cluny al segle XI.

Segles XI-XII: Conflicte Feudal i Florecimiento Romànic

• Finals del XI: Pressions sobre Sant Joan porten a l'expulsió de les monges pel Papa Benet VIII (acusacions infundades d'infanticidi). Bernat Tallaferro i el seu fill Gaufred imposen abats masculins, destruint possiblement tombes d'abadesses.
• Segle XII: Construcció de la portada romànica de Santa Maria de Ripoll ("Bíblia en pedra") i el seu claustre. Reconstrucció romànica de Sant Joan, amb el Descens del Santíssim Misteri (1251, però arrels al XII). Auge intel·lectual a Ripoll amb bíblies com la de Farfa.

Segle XIII: Organització Administrativa i Desenvolupament Econòmic

• Segle XIII: Divisió en vegueríes (Camprodon, Ripoll) i subvegueríes (Ribes, la Ral), la més fragmentada de Catalunya. Concessió de mercats (ex. Camprodon el 1118 per Ramon Berenguer III) fomenta comerç i tèxtil a la confluència Ter-Freser. Origen de la família Mataplana a Gombrèn, amb castell com a fortalesa.

Segle XIV: Figures Feudals i Llegendes

• Segle XIV: Arnau de Mataplana (Comte Arnau), senyor feudal, resideix al castell de Mataplana. La seva figura històrica inspira llegendes de pecats i condemnes eternes, consolidades al XV com a crítica social als senyors durant les guerres remences.

Segles XV-XVI: Debilitament Administratiu i Bandolerisme

• Segle XV: Terratrèmol de 1428 destrueix Sant Joan i el castell de Mataplana. Debilitament de les divisions vegueries.
• Segle XVI: Conflictes entre bandos (yerros i cadells) saquejen la zona. Auge de la manufactura d'armes a Ripoll, un dels nuclis europeus més importants.

Segle XVII: Unificació i Guerres

• Meitat del XVII: Toda la comarca unificada sota una vegueria. Ocupació francesa (1654) durant la revolta dels segadors. El duc d'Alburquerque aplaca bandolers.

Segle XVIII: Ocupacions i Declivi

• 1714: Decrets de Nova Planta integren Ripoll al corregiment de Vic sota Felip V.
• 1793-1794: Nova ocupació francesa a la Guerra de Convenció, juntament amb trasllat de la indústria armamentística a Astúries, perjudicant l'economia local.

Segle XIX: Guerres Civils i Industrialització

• Segle XIX: Guerres carlines (1834 en endavant) amb saquejos i crema de monestirs (Ripoll el 1835). Arribada del ferrocarril (anys 1880) impulsa colònies tèxtils i metal·lúrgiques. Restauració de Santa Maria de Ripoll (1886-1893) per Elies Rogent a la Renaixença, romantitzant figures com el Comte Arnau (poema de Joan Maragall, 1911).

Segle XX: Nacionalisme, Dictadura i Transició al Turisme

• Principis del XX: Estatut d'Autonomia signat a Núria (1931). Dictadura de Primo de Rivera (1923) recolzada per la Lliga Regionalista; auge d'Esquerra Republicana.
• Franquisme (1939-1975): Repressió del nacionalisme; recessió econòmica als anys 1980.
• Finals del XX: Redescobriment del castell de Mataplana (1984-1992), remodelacions (Sant Joan per Puig i Cadafalch, 1912; post-Guerra Civil). Transició al turisme amb explotació del patrimoni romànic i llegendes.

Segle XXI: ActualitatAvui, amb uns 30.000 habitants, el Ripollès equilibra agricultura, ramaderia, indústria tèxtil/papelera/metal·lúrgica i turisme, centrat en monestirs, rutes legendàries (ex. Comte Arnau) i natura pirinenca. Esdeveniments com la Fira de les 40 Hores a Ripoll mantenen tradicions medievals.Aquesta cronologia integra fonts històriques i turístiques, destacant el rol del Ripollès com a epicentre medieval català. Per aprofundir, es recomanen visites a Santa Maria de Ripoll o el Museu del Comte Arnau a Gombrèn.