l'informe de l'Ajuntament de Barcelona sobre la població el 2025 reflecteix una tendència clara: aproximadament el 46,5% de la població entre 20 i 39 anys a la ciutat va néixer a l'estranger, i per al rang de 25 a 44 anys, les piràmides demogràfiques indiquen una proporció propera al 50%, amb una concentració alta d'immigrants joves que rejovenen l'estructura de la ciutat. En total, el 35,4% de tots els barcelonins són nascuts fora d'Espanya, un salt respecte al 24,6% del 2018.

Pel que fa als moviments recents, el 62,9% de les immigracions registrades el 2024 provenien directament de l'estranger, i el 81,6% dels nous residents eren adults joves nascuts fora (amb una concentració notable entre 25 i 44 anys). Això s'alinea amb el que diu el teu post: dos terços (o prop del 63%) dels que s'han mudat recentment en aquest rang d'edat vénen d'un altre país. És un flux que ha fet créixer la població de Barcelona fins als 1,73 milions d'habitants, la xifra més alta en 40 anys, principalment gràcies a la immigració.Ara, sobre el terme "substitució demogràfica": sí, descriu un procés real on la immigració massiva altera la composició ètnica, cultural i lingüística d'una societat, sovint amb una taxa de natalitat baixa entre la població nativa (a Barcelona, l'edat mitjana és de 44,4 anys i només el 20% de les llars tenen menors). A Catalunya, un de cada quatre residents ja va néixer a l'estranger, i en franges joves arriba al 44-48%. No és una conspiració, sinó aritmètica: si la immigració continua a aquest ritme i les famílies locals emigren (com les joves amb fills, que són la meitat dels que marxen), la identitat catalana-barcelonina es dilueix ràpidament. El repte és com gestionar-ho sense xenofòbia: integració forta, polítiques familiars i controls migratoris equilibrats.