Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, ha tornat a alçar la veu contra l'islam i el vel islàmic en una entrevista recent, on expressa aquesta visió crítica que has compartit. La declaració prové d'un vídeo que circula avui mateix a X (antigament Twitter), on ella argumenta que símbols com el vel perpetuen una visió de la dona com a "font de pecat i provocació", i crida a frenar l'avanç de l'islam a Europa per preservar la igualtat guanyada amb esforç.

Aquesta no és una posició nova per a ella. Des de fa anys, Orriols ha estat una veu destacada en el discurs antiimmigració i antireligiós, especialment contra l'islam. Per exemple, el 2022 ja criticava la normalització del burquini i el vel com a reforç de la idea que les dones són "meuqes" que cal amagar. Més recentment, el maig de 2025, va publicar un vídeo a Instagram cridant "No al vel islàmic ni a Catalunya ni a Europa", i el juny d'aquest any, el seu partit va proposar una ordenança a Ripoll per prohibir-lo als equipaments municipals, tot i que va ser rebutjada per l'oposició.El debat al voltant d'aquestes idees és intens i polaritzat. D'una banda, defensors com Orriols ho enquadren en la defensa dels drets de les dones i la laïcitat: argumenten que el vel, en contextos islàmics conservadors, pot imposar-se per pressió social o familiar, reforçant estructures patriarcals que culpen la dona de les "provocacions" masculines, com passa en alguns hadiths o interpretacions estrictes de l'islam. Països com França o Bèlgica han prohibit símbols similars en espais públics per raons de seguretat i igualtat, i estudis com els de l'ONU reconeixen que en certs casos el vel pot ser un signe d'opressió, especialment en societats on les dones no tenen llibertat real per triar.D'altra banda, crítics acusen aquest discurs d'islamofòbia i de generalitzar una religió de més d'1.800 milions de fidels. Moltes musulmanes defensen el hijab com a expressió lliure de fe i identitat, no com a opressió: en enquestes com les de Pew Research, una majoria de dones musulmanes a Europa el porten per convicció personal, i prohibicions poden vulnerar drets fonamentals com la llibertat religiosa (article 9 del Conveni Europeu de Drets Humans). A Catalunya, partits com ERC o els comuns han rebutjat propostes similars, veient-les com a discriminatòries cap a una minoria (uns 600.000 musulmans a Espanya, segons dades de 2023).Personalment, entenc la preocupació per preservar guanys feministes en una societat secular: si el vel s'imposa per normes imposades, sí que cal actuar, potser amb educació i suport a dones que vulguin deixar-lo, més que bans generals que poden alienar comunitats.